Dos poemes

Es tenen dos fitxers que contenen, respectivament, un poema en anglès i la seva traducció al català. Per exemple:

When forty winters shall besiege thy brow,
And dig deep trenches in thy beauty's field,
Thy youth's proud livery so gazed on now,
Will be a totter'd weed of small worth held:
Then being asked, where all thy beauty lies,
Where all the treasure of thy lusty days;
To say, within thine own deep sunken eyes,
Were an all-eating shame, and thriftless praise.
How much more praise deserv'd thy beauty's use,
If thou couldst answer 'This fair child of mine
Shall sum my count, and make my old excuse,'
Proving his beauty by succession thine!
This were to be new made when thou art old,
And see thy blood warm when thou feel'st it cold.

Sonet II -- William Shakespeare

Quan t'hagin assetjat quaranta hiverns el front
i hagin fet solcs al camp de la teva bellesa,
la teva joventut, que ara és l'orgull del món,
serà un vestit esparracat sense finesa.
Després, quan et preguntin pels teus encants passats,
per tot aquell tresor dels dies de puixança,
respondre que reposen als teus ulls enfonsats
seria una vergonya i una vana alabança.
Tindries més lloances, si usessis la bellesa;
podries dir :«Aquest fill meu angelical
compensarà el balanç dels anys de maduresa»;
i així demostraries que ell és el teu igual.
Això seria com tornar-te nou, sent vell,
sentint com se t'escalfa la sang sota la pell.

(Trad. de Salvador Oliva)

Volem reunir els dos poemes en un sol fitxer, de manera que a l’esquerra quedi el text original i a la dreta la traducció. Es demana que realitzeu una funció que donats els noms dels dos fitxers que contenen els poemes i un tercer nom del fitxer on desar el resultat, escrigui els dos poemes en el fitxer un al costat de l’altre. Suposeu que tots dos fitxers tenen el mateix nombre de línies i que els versos tenen totes menys de 60 caràcters. El poema traduït ha de començar a la columna 60 i per tant el resultat ha de ser un fitxer amb línies de com a molt 120 caràcters. En l’exemple, caldria escriure al tercer fitxer:

When forty winters shall besiege thy brow,                  Quan t'hagin assetjat quaranta hiverns el front
And dig deep trenches in thy beauty's field,                i hagin fet solcs al camp de la teva bellesa,
Thy youth's proud livery so gazed on now,                   la teva joventut, que ara és l'orgull del món,
Will be a totter'd weed of small worth held:                serà un vestit esparracat sense finesa.
Then being asked, where all thy beauty lies,                Després, quan et preguntin pels teus encants passats,
Where all the treasure of thy lusty days;                   per tot aquell tresor dels dies de puixança,
To say, within thine own deep sunken eyes,                  respondre que reposen als teus ulls enfonsats
Were an all-eating shame, and thriftless praise.            seria una vergonya i una vana alabança.
How much more praise deserv'd thy beauty's use,             Tindries més lloances, si usessis la bellesa;
If thou couldst answer 'This fair child of mine             podries dir :«Aquest fill meu angelical
Shall sum my count, and make my old excuse,'                compensarà el balanç dels anys de maduresa»;
Proving his beauty by succession thine!                     i així demostraries que ell és el teu igual.
This were to be new made when thou art old,                 Això seria com tornar-te nou, sent vell,
And see thy blood warm when thou feel'st it cold.           sentint com se t'escalfa la sang sota la pell.

Sonet II -- William Shakespeare                             (Trad. de Salvador Oliva)